RECOMANACIONS RELATIVES A L'OBJECTIVITAT

*AGRUPACIÓ D’ARQUITECTES EXPERTS PERICIALS I FORENSES DEL COAC
Web:
www.coac.net
1.Analitzar els aspectes tècnics sempre dins el marc Normatiu obligatori, vigent en el moment de la construcció i/o projecte, i amb anàlisi d'aquells aspectes tècnics creatius permissibles per raó de la legislació vigent al temps del projecte i de l'execució.
2.Entendre les normes en el seu sentit recte, sense aplicar opinions personals que el perit consideri prioritàries, a menys que les justifiqui fonamentalment, tant en relació amb la normativa existent, com amb la tecnologia aplicada en cada cas en el projecte constructiu.
3.Destacar l'incompliment de Normes, però, quan s'escaigui, siguin o no d'obligat compliment, analitzar la tecnologia aplicada que resulti del projecte i/o de la direcció de les obres.
4.No pot entendre's com una opinió objectiva donar per fet i sabut que determinades tècniques autoritzades provoquen problemes, si no es justifiquen adequadament en cada cas.
5.En defecte de Norma, no és objectiu considerar com a criteris de bona construcció els que el perit utilitzaria a les seves obres, enlloc del que es considera pràctica correcta en el sector de la construcció i en el lloc d'emplaçament de l'obra.
6.Forma part d'una visió objectiva comprovar la data en què es va projectar i finalitzar la construcció de l'edifici (amb referència a les dates de projecte, certificat final d' obra, acta de recepció, etc). Aquí cal recordar que les tècniques de construcció i les normes legals poden ésser diferents en el temps de la construcció i del dictamen, o de la reclamació judicial.
7.Si es fa un assaig s'ha d'assenyalar en quina mesura els seus resultats estan allunyats del marc normatiu, i també les conseqüències d'això en el temps del projecte, de la construcció i del procés.
8.Els assaigs i els mitjans auxiliars que el perit sol×liciti han d'ésser els necessaris, imprescindibles o suficients per a emetre, per raó de ciència, la seva perícia.
9.L'anàlisi d'elements (estructurals, instal.lacions,etc.) s'ha de fer sempre en relació al conjunt del qual formen part i no aïlladament ; i el perit ha de tenir en compte i expressar raonadament la seva transcendència.

10.L'aplicació de normes de càlcul donen dades de partida i hipòtesis racionals per als càlculs del projecte. Un cop realitzada l'obra no s'han de presumir aquestes hipòtesis normatives sinó que se s'ha de comprovar si les situacions reals que d'elles en resulten són les correctes; per això és necessari calcular les càrregues i sobrecàrregues reals, resistència real dels materials, dimensional real, etc., amb independència dels elements projectuals, perquè això comportarà l'oportuna atribució per part del Jutjador de les responsabilitats corresponents.
11.La independència d'un perit està subjecte a la seva capacitat d'eludir pressions dels agents implicats en el procés. El perit, com a assessor del Jutjador, és aliè a les parts litigants, i de cap manera ha de plegar-se a les seves pretensions. Pot sentir-les, però no ha de formar la seva opinió pel que li diguin, perquè actua en termes d'objectivitat i ha d'atenir-se a allò que consti en el procés i a la seva pròpia ciència.
12.La importància dels reportatges gràfics és evident donat el seu impacte visual, però els ulls que els aprecien poden no estar previnguts front les instruccions pocs ètiques de qui els van generar. Si una fotografia s'amplia molt (per exemple: una esquerda) és convenient disposar d'una referència de mesura (mil·límetres, centímetres o dècimes de mil·límetre.). En un mateix edifici, una sèrie de fotografies intencionades pot servir per a demostrar que tot està mal fet o que tot, pràcticament, és perfecte. El perit ha de racionalitzar aquest tema per a il×lustració del Jutge.