Supòsits en què correspon al Departament de Justícia fer-se càrrec del cost dels peritatges

4.1 El Departament de Justícia està obligat a fer-se càrrec del pagament dels peritatges acordats en el curs d'un procés judicial quan es declara mitjançant una resolució ferma algun dels supòsits previstos a l'apartat 4.4 d'aquest article.
4.2 En l'àmbit jurisdiccional social, el pagament dels peritatges únicament ha de correspondre al Departament de Justícia en els supòsits previstos a l'apartat 4.4.2 d'aquest article, sempre que la persona treballadora o beneficiària de la Seguretat Social hagi demanat formalment el dret d'assistència jurídica gratuïta i l'hagi obtingut.
4.3 Igualment, s'han de tenir en compte les possibles limitacions a les prestacions del dret que es continguin a la resolució que el declari, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.
4.4 El Departament de Justícia s'ha de fer càrrec del pagament dels peritatges judicials en els supòsits següents:
4.4.1 En l'àmbit jurisdiccional penal:
a) Quan es declaren les costes d'ofici.
A banda dels supòsits de declaració expressa de costes d'ofici, s'entenen també declarades d'ofici quan es dicta interlocutòria d'arxivament de les actuacions o de sobreseïment .lliure o provisional., sense pronunciament exprés sobre les costes. En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar l'import íntegre dels peritatges acordats pel jutge o jutgessa, bé d'ofici, bé a instància del Ministeri Fiscal.
En el cas que una de les parts sigui titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta o hagi estat declarada insolvent, el Departament de Justícia s'ha de fer càrrec dels peritatges que hagi acordat el jutge o jutgessa a instància d'aquesta, sempre que no n'hagi obtingut cap quantitat en el plet. Si ha obtingut alguna quantitat, però aquesta és inferior al triple de l'import de les costes causades en la seva defensa, el Departament de Justícia ha d'abonar el percentatge de l'import del peritatge que s'obtingui en aplicació de l'article 36.3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.
b) Quan hi ha diverses persones processades condemnades a costes i una d'elles és titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta o se'n declara la insolvència.
En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar la part proporcional corresponent a la persona titular del dret d'assistència jurídica gratuïta, fixada en la resolució que posa fi a la causa, dels peritatges que el jutge o jutgessa hagi acordat, bé d'ofici, bé a instància del Ministeri Fiscal, bé a instància de la persona titular del dret. Si la persona titular del dret millora la situació econòmica en els tres anys següents a la fi del procediment, en els termes que estableix l'article 36.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, està obligada a reintegrar l'import dels peritatges que el Departament de Justícia hagi pagat.
c) Quan la part condemnada a costes és titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta o és declarada insolvent.
En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar l'import íntegre dels peritatges que el jutge o jutgessa hagi ordenat, bé d'ofici, bé a instància del Ministeri Fiscal, bé a instància de la persona titular del dret. Si la persona titular del dret millora la situació econòmica dins dels tres anys següents a la fi del procediment, en els termes que estableix l'article 36.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, està obligada a reintegrar l'import dels peritatges que el Departament de Justícia hagi pagat.
4.4.2 En la resta d'àmbits jurisdiccionals:
a) Quan la part condemnada a costes és titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta.
En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar l'import íntegre dels peritatges que el jutge o jutgessa o tribunal hagi ordenat, bé d'ofici, bé a instància del Ministeri Fiscal, bé a instància de la persona titular del dret. Si la persona titular del dret millora la situació econòmica en els tres anys següents a la fi del procediment, en els termes que estableix l'article 36.2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, està obligada a reintegrar l'import dels peritatges que el Departament de Justícia hagi pagat.
b) Quan no hi ha pronunciament exprés sobre les costes i la persona titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta no ha obtingut cap quantitat en el plet.
En aquest supòsit, el Departament de Justícia ha de pagar l'import corresponent a les costes en concepte de peritatges causades en defensa de la persona titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta.
c) Quan no hi ha pronunciament exprés sobre les costes i la persona titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta ha vençut en el procediment, però el que n'ha obtingut és inferior al triple de l'import de les costes causades en la seva defensa.
En aquest cas, el Departament de Justícia ha d'abonar l'import corresponent a les costes en concepte de peritatges causades en defensa de la persona titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta en el percentatge que correspongui un cop efectuat el prorrateig que estableix l'article 36.3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.
Tant en aquest supòsit com en l'anterior, s'entenen com a costes en concepte de peritatges causades en la defensa de la part beneficiària les següents: la part proporcional de les costes comunes generades com a conseqüència dels peritatges que el jutge o jutgessa ha acordat d'ofici o, si s'escau, a instància del Ministeri Fiscal, i l'import íntegre dels peritatges ordenats pel jutge o jutgessa a instància de la persona beneficiària.
4.5 El Departament de Justícia també s'ha de fer càrrec dels peritatges que el Ministeri Fiscal hagi acordat durant la instrucció del procediment en l'àmbit de la Llei orgànica de responsabilitat penal dels menors o en la fase d'investigació prèvia al procés penal, sempre que, d'acord amb els criteris establerts a l'apartat anterior i la legislació processal d'aplicació, aquests no hagin de ser a càrrec de les parts.